Ací tenim al nostre trompeta en la seva joventut plena. Com podeu veure des de ben jove ja era un amant del risc i la responsabilitat, mostra evident és aquesta fotografia on el tenim en mig de la natura en busca del tresor de la "trompeta perdida". I hi ha que veure que Vicent sempre ha estat un xic divertit i complidor com sols ell sap fer-ho.
I és que, com tots, Vicent també tingué la seva infantesa que avui s'ha convertit en una nova publicació d'aquest apartat. Volem donar les gràcies a Rosa Mut, el nostre enllaç que ha dut a terme la difícil tasca de buscar fotografies i passar-nos-les. Moltes gràcies Rosa, has sigut un gran enllaç!!
Fins ací la cinquena edició de "Tots tenim un passat...", però no la darrera. Qui sap si en la pròxima ets tu el protagonista? Estigueu alerta perquè qualsevol dia us poden caure les conseqüències del passat, perquè tots, i cadascú de nosatres, tenim un passat que es pot descobrir en qualsevol moment. Salut, amics!
I ací us deixem dues fotografies on el nostre trompeta està d'allò més graciós:
2 comentaris:
Jordi, una volta més, enhorabona per la gran tasc de portar aquest lloc en la red avant.. estàs fet un crack!
les fotos de vicent són molt bones.. ay mare, que guapets que som tots i totes de menuts!!
"Per cert, no se perque contava perque no m'enrecordava molts havien anat..."
Quico, eres únic i avant..
VISCA LA BANDAAA!
olé Jordi!
com t'ho curres! :)
i les fotos molt gracioses!!
em sap molt greu no haver anat a l'aplec... i per el que vec la vau montar ben montà ( com sempre clar)
si sqee la banda de gata és lo millor!!!
VISCA LA BANDA :)!
Publica un comentari a l'entrada